• TRASTORNS PSICÒTICS:

Esquizofrènia:

L’esquizofrènia és un trastorn mental greu que es caracteritza per l’aparició d’una sèrie de símptomes.

Símptomes positius: s’entenen com els símptomes propis de l’esquizofrènia:

• Idees delirants: creences errònies
• Al·lucinacions: percepció sense objecte
• Comportament extravagant.
• Trastorns formals del pensament de tipus positiu.

Símptomes negatius: en realitat constitueixen el nucli de símptomes nuclears de l’esquizofrènia.

• Aplanament o congelació afectiva: actitud indiferent respecte a situacions ambientals.
• Al.lògia: no relació congruent entre el seu pensament i el medi.
• Abúlia, apatia: falta d’interès, d’energia, d’impuls
• Anhedònia: dificultat o incapacitat per experimentar plaer o interès.
• Dèficit d’atenció.

L’Esquizofrènia acostuma a aparèixer a l’adolescència o principi de l’edat adulta.

L’inici del trastorn pot ser de dos formes:

• Amb inici processual o insidiós: caracteritzat per un lent i gradual desenvolupament dels símptomes i signes. Es manifesta principalment amb simptomatologia negativa.
• Amb inici en forma de brot o reactiu: manifestat principalment per simptomatologia positiva.

Tipus d’esquizofrènia:

• Paranoide
• Catatònica
• Desorganitzada
• Indiferenciada
• Residual

 

Trastorn delirant

Presència d’idees delirants que no són estranyes, es a dir, situacions que poden succeir en la vida real, com ser perseguit, enverinat, enganyat per la parella,…Aquestes idees delirants s’han de donar durant un temps perllongat (mínim un mes).

A excepció d’aquestes idees delirants, l’activitat psicosocial no està deteriorada significativament i el comportament no és estrany.

S’especificarà segons el tema delirant que predomini:

• Tipus erotomaníac
• Tipus de grandiositat
• Tipus celotípic
• Tipus persecutori
• Tipus somàtic
• Tipus mixte
• Tipus no especificat

 

• TRASTORNS LÍMITS DE LA PERSONALITAT

 

Trastorn límit de la personalitat:

Presència d’inestabilitat en l’estat d’ànim, en les relacions interpersonals i en l’autoimatge, es fa palès des de l’inici de la vida adulta i afecta a diferents contextos.

• Esforços per evitar l’abandonament real o imaginari
• relacions interpersonals inestables i intenses
• Trastorn de la identitat acusat i persistent
• Impulsivitat almenys en dos àrees que poden ser perilloses pel subjecte.
• Conductes suïcides recurrents i d’automutilació.
• Inestabilitat afectiva.
• Sentiments crònics de buidor.
• Ira inapropiada i intensa o dificultats per controlar la ira.
• Ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus.

 

Trastorn esquizotípic de la personalitat

Patró general de dèficit social i interpersonal associat a malestar agut, a una capacitat reduïda per les relacions personals així com distorsions cognoscitives o perspectives i excentricitats de comportament que comencen al principi de l’edat adulta. Es poden donar idees de referència, creences estranyes o pensament màgic, experiències perceptives inhabituals, pensament, llenguatge i comportament estrany, suspicàcia o ideació paranoide, afectivitat inapropiada, falta d’amics íntims, ansietat social excessiva.

 

• TRASTORNS DE L’ESTAT D’ÀNIM

 

Trastorn Depressiu Major

La Depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, caracteritzat per humor deprimit sever i persistent, pèrdua d’interès o plaer en les activitats, disminució d’energia, canvis en el son i l’alimentació, sentiments de culpa o desesperança.

Aquests símptomes han d’estar presents durant almenys dues setmanes, han de produir angoixa significativa i ser el suficientment severs com per interferir en les tasques quotidianes.

 

Trastorn Bipolar:

Trastorn caracteritzat per importants oscil.lacions de l’estat d’ànim, comprèn episodis depressius on predominen: manca d’energia, d’interessos, insomni, retraïment, sentiments d’incapacitat, desesperança, i episodis maníacs caracteritzats per la presència d’eufòria, gran activitat, manca de son, idees de grandesa, rebuig de l’ajut.

 

• TRASTORNS D’ ANSIETAT
  

Crisis d’angoixa

Aparició temporal i aïllada de por o malestar intensos, acompanyada de quatre o més dels següents símptomes, de forma sobtada i en poc temps (deu minuts o menys) la crisi arriba a la màxima intensitat:

• Palpitacions, acceleració del cor o augment de la freqüència cardíaca.
• Sudoració
• Tremolors, embranzides
• Sensació d’ofeg o falta d’alè
• Sensació d’ennuegar-se
• Opressió o malestar toràcic
• Nàusees o molèsties abdominals
• Inestabilitat, mareig o desmai
• Desrealització (sensació d’irrealitat) o despersonalització (estar separat d’un mateix)
• Por de perdre el control o a tornar-se boig
• Por de morir
• Parestèsies (sensació d’entumiment o formigueig)
• Calfreds o acaloraments

 

Agorafòbia

És un trastorn d’ansietat que pot aparèixer o no associat amb atacs de pànic. Aparició de gran ansietat en llocs o situacions on pot ser difícil escapar o obtenir ajuda, en el cas d’aparèixer una crisis d’angoixa inesperada.

Els temors agorafòbics solen estar relacionats amb un conjunt de situacions característiques, entre les que s’inclouen estar fora de casa, barrejar-se amb la gent o fer cua, passar per un pont o viatjar en autobús, tren o automòbil.

Aquestes situacions s’eviten per por a que aparegui una crisis d’angoixa o símptomes similars a l’angoixa, o es fa indispensable la presència d’un conegut per suportar-les.

 

Trastorn obsessiu-compulsiu

Presència d’obsessions o compulsions de forma recurrent.

Les obsessions són idees, pensaments, impulsos o imatges recurrents o persistents que l’individu considera intrusives o inapropiades i li provoquen malestar o ansietat, i intenta ignorar-les o suprimir-les, però no pot evitar-les. L’individu és capaç de reconèixer que aquestes obsessions són producte de la seva ment i no vénen imposades des de fora. Les obsessions més freqüents són idees recurrents sobre temes com la contaminació, dubtes repetitius, ordre,…

Les compulsions són comportaments o actes mentals de caràcter recurrent, la major part dels casos, amb l’objectiu de prevenir o reduir el malestar o la prevenció d’algun esdeveniment o situació negativa que l’individu es veu obligat a realitzar en resposta a una obsessió.

Les obsessions o compulsions provoquen un malestar clínic significatiu, representen una pèrdua de temps o interfereixen en la rutina diària de l’individu, en les relacions laborals o acadèmiques o en la seva vida social.